jueves, 7 de diciembre de 2006
OBJECTIUS
Per qué escric aquest blog?. Suposo que si no fos pel meu delicat estat anímic no ho faría. O pot ser sí.
Per qué escriviu la resta? Quin és l´objectiu? qué es vol aconseguir?
Tot el que fem és una eina, un instrument que fem servir per aconseguir un bé més gran. Tota acció té una reacció. Tot el que fem té una finalitat.
No em val l´argument epicuri: escric pel pur plaer d´escriure. De fet l´Epicur no gaudia del plaer només pel plaer de gaudir-ne. El plaer era l´instrument per tal d´aconseguir la tranquilitat d´esperit. Aquest era el seu objectiu.
Per qué escrius? Qué vols trobar?.
UNA REFLEXIÓ XORRA:
Hi han dues maneres de fer les coses. Bé o malament.
I totes dues son bones i totes dues son dolentes.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Jo sento diversió. També el blog em desperta, em permet conèixer altres mons.
Saludos!
jo vaig començar a escriure el meu blog pel plaer d'escriure, com Epicur. Però hi havia un secret ocult. Sempre m'ha agradat escriure, però mai trobava el moment de fer-ho i sempre tenia idees per escriure que no es plasmaven en paper. El repte de la fulla en blanc sempre em superava.
El meu blog va nèixer per a autoforçar-me a agafar el costum d'escriure unes línies cada setmana i al mateix temps poder provar estils, temàtiques i millorar.
El meu blog no va nèixer per ser llegit. Sol ho sabien 3 bones amistats, i una d'elles és la meva acompanyant de camí.
Amb el temps, de sobte vaig començar a rebre visitants (la primera en deixar testimoni va ser la Sidlia). A través dels comentaris al seu blog t'he "conegut" a tu, al Veí, a la Hormiguita (m'encanta el teu blog...encara em ric amb la frase "hay quien pide pan cuando lo que en realidad quiere son galletas"). Això ha fet que el meu blog es reconvertís en un blog que es llegit per desconeguts. Aquest fet m'implica una dosis de vanitat quan algu deixa comentari, il·lusió de que em llegeixin, un compromís intern per intentar escriure asiduament i la por de que la qualitat dels meus escrits no sigui la esperada pels lectors. Al mateix temps m'ha impulsat a incloure millores, com el contador de visites, etc.
Ara bé, les arrels del meu blog són les mateixes : Forçar-me a escriure. La metodologia ha canviat.
Animat borrego!
Jo vaig començar a escriure perquè ho necessitava...
Fa molt temps que necessitava expressar-me.
Fa molt temps, que havia deixat de ser jo.
Fa molt temps, que intentava dir i dir-me qui sóc, què penso, i què sento...i escriure...m'ajuda a fer-ho.
I igual que el Robertinhos, a qui m'alegro d'haver conegut via blog, vaig també començar a escriure per recordar, que en algun moment, fer-ho em va fer feliç, em va divertir...i per forçar-me a no perdre-ho...
un petó.
Tots tenim alguna motivació i els vostres comentaris son prou motivants. Gràcies.
Publicar un comentario