jueves, 14 de diciembre de 2006
Nº 5
Qué pots fer quan no vols fer res? Ni la familia, ni els amics, ni la feina... no t ´hi veus amb cor d´enfrontar-te amb tot aixó.
Qué pots fer? Veure pelis potser? El cinema, com a art, et pot ajudar a trobar eines que t´ajudin a sortir del forat o a ficar-te més. Hi pots trobar una escala o un pic i una pala.
Qué fer? Llogar una habitació d´hotel i passar la nit mirant el quadre del pallasso mentre no pares de beure i fumar?
Reflexió extreta de la peli “Traffic”. La fa una noia drogada fins les celles: “El sarcasme. Tothom fa servir el fotut sarcasme, saps? Tens por de que si admets com ets, la gent pensarà que ets débil o que no els hi cauràs bé o el que sigui que creguis que pot passar.”
Està bé, però a qui mostrar el teu interior, les teves debilitats? Quan ho fas quedes exposat i es pateix més.
Prometo fer servir més el sarcasme.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
sempre hi han persones al teu voltant que t'aprecien, que no et jutgen...o bé, idealment tendria que ser així.
tancar-te i veure pelis no és la solució.
No sé què t'ha passat, però mai tancar-se és la solució.
Surt, viu, apunta't a activitats. Et farà mandra, però apunta't. Apunta't a fer classes al gimnàs, no sol al gimnàs, sino a classes (step, tonificació, el que sigui). Inscriu-te a cursos (idiomes, música, percussió, pintura, etc) en que hi hagi més gent, mai activitats solitaries.
Et farà mandra, no tindràs ganes, però poc a poc el contacte social t'anirà animant. Després tens que ser tu qui descobreixi els bons amics dintre dels coneguts.
ànims borrego!
Gràcies frai Robertinhos. M´agradat molt la rapidesa i la bona intenció del teu comentari. No estic com per tirar-me d´un pont. Només una mala época.
T´agraeixo totes les propostes, menys la del gimnàs. Només entraria a un gimnàs per fer coses molt dolentes.
Però gràcies, de debó.
El cine...a vegades, és una via per fugir...i no enfrontar-te a aquesta realitat, a vegades massa aburrida, massa dura, o massa pesada.
Però, et pots perdre...i perdre el teu camí.
Sigues sarcàstic, si t'agrada...però no amaguis qui ets.
No val la pena.
M'agrada la gent que és tal com és.
Jo t´agradaría Sidlia, perque soc tal com soc.
I qui diu que ens hem d´enfrontar a la realitat? Podem pujar-hi a sobre, com si fos una gran ona. Podem fer surf amb la nostra realitat. Has vist (el cinema un altre cop) Big Fish?. La recomano especialment. Pots fer que la teva vida sigui meravellosa. Només has de creure en tu mateix.
Publicar un comentario