Si hagués estat un entrenador de futbol, m´hauria comparat la vida amb un partit de futbol. Si hagués estat torero, podria haver dit que la vida es com un toro. Però com era pianista i amb poca imaginació, va comparar la vida amb un teclat.
Digué: “Borrego, la vida es com un teclat, curta, limitada i plena de blancs i negres. Has de tocar totes les tecles, però sempre tindràs una, dues o tres tecles que cada cop que les piques, unes urpes de plaer t´esquincen per dins. Son les tecles que et fan sentir viu. Toca-les una i altre vegada, fins que et facin mal els dits o es trenqui la tecla. Si no ho fas, la vida no tindrà sentit.”
Us juro que com a pianista no era dolent.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Que bo...
Toques el piano?
Jo intento tocar-les tantes vegades com puc..., però a vegades, m'haig de frenar...perquè sinó els veins es queixarien...;p
Vaig deixar de tocar.
Sidlia, no facis cas dels veins. Seguint la via pianística, la vida son només set notes. Si una et fa tilín-tilín... play it again Sam.
Està bé aquesta metàfora de la vida. Bon post :)
jo sóc percussionista...no sé com fer una comparativa de la vida amb un djembe o un bongo...torna-la a picar Sam???
Publicar un comentario