TECLES

Si hagués estat un entrenador de futbol, m´hauria comparat la vida amb un partit de futbol. Si hagués estat torero, podria haver dit que la vida es com un toro. Però com era pianista i amb poca imaginació, va comparar la vida amb un teclat. Digué: “Borrego, la vida es com un teclat, curta, limitada i plena de blancs i negres. Has de tocar totes les tecles, però sempre tindràs una, dues o tres tecles que cada cop que les piques, unes urpes de plaer t´esquincen per dins. Son les tecles que et fan sentir viu. Toca-les una i altre vegada, fins que et facin mal els dits o es trenqui la tecla. Si no ho fas, la vida no tindrà sentit.” Us juro que com a pianista no era dolent.

RES

Al principi no hi havia res. Al final no hi haurà res. Només llum... i jo he vist aquesta llum!! I la ungla del dit del peu de la noia portadora d´aquesta llum, val més que mil déus junts.

INISFREE NO ES LLOC, ES DESIG

Abans d´afegir-li el cognom Jones, Indiana era el nom del gos d´en George Lucas. James Bond era el nom d´un ornitòleg i la Sigourney Weaver va agafar el seu d´un personatge masculí de El Gran Gatsby. Al cinema res no es el que sembla. A la vida tot es el que sembla. I a internet? Triem un nom i una personalitat. El nick es la balconada que s´avança mig metre a la façana. Mostrem la nostra façana... i a dins, que hi ha?. El que escrius? el que dius? els teus comentaris?. El que trobem dins del blog es real o només una il.lusió?. Una invenció on interpretem aquest personatge que ens agrada i que hem batejat sota un nom fals.