BLOG JOC

Es van conéixer gràcies al blog d´ell. Un comentari elogiós per aquí, una brometa per allà i alguna que altra complicitat van ser les tecles justes que va necessitar tocar ella per crear una bona relació d´amistat bloguera, força íntima però virtual, es clar, platònica. Ara ell no té clar si es bona idea quedar amb ella, tot i que li encantaría. Potser aquesta correspondencia tàcita es el pilar que sosté la seva relaciò. Els dubtes d´ell no son coincidents amb els d´ella. De fet ella el coneix força bé. Coneix l´olor, el tacte, i la manera de fer petons de l´home que la va deixar fa 5 messos, temps que ella va utilitzar en cercar el seu blog. Un cop el va trobar, la resta va ser bufar i fer ampolles. Coneixent les preferéncies d´ell, el que li agrada i el que no, va ser fàcil llençar-li un quants hams que es va empassar sense problemes. Ara ja no hi ha sexe ni tan sols abraçades però tornen a parlar. Ella hi ha dies que es sent juganera i li escriu alguna paraula clau o comentari que ell hauria de conéixer de la seva anterior i carnal etapa pero res, com si sentís ploure. Aixó la fa sentir orgullosa de la seva superioritat intelectual. L´unic dubte d´ella afecta a la seva ética. Ell hi participa en desavantatge, li hauria de dir qui és?. En absolut, pensa, si li digués perdria el contacte amb la seva vida i es trencaria l´unic fil que que subjecta la meva miserable historia d´amor.

PORTISHEAD

Una cançó que entra a dins des de l´inici.

SOY UN TITÁN

Me ocurre como a la mayoría de la gente. Siento una terrible indignación ante las injusticias, globales, mundiales, y por supuesto cotidianas. Y al mismo tiempo, como todos, siento una indignación aún más lacerante ante mi propia indolencia, la incapacidad, la parálisis para hacer frente a esa injusticia. Esa doble indignación, contra el verdugo-opresor y contra mi propia persona, extensible al resto de personas a las que odio por su/mi apatía, conforma mi miedo. Una patología incomprensible por alguien que no está amenazado y que deja un regusto a vómito en la boca. La cobardía es una endemia por eso es contagiosa.