viernes, 27 de abril de 2007

Penso que hauria de deixar de pensar Crec que no haig de creure Sento no sentir-te Penso que el que sento ho crec.

viernes, 20 de abril de 2007

RECOMENDACIÓN

Sesión de las 5 de la tarde. Pago mi entrada en la taquilla y accedo a la sala. Media entrada. Perfecto. Se apagan las luces. La pantalla proyecta anuncios, anuncios y anuncios. Un trailer, dos trailers, otro anuncio y un mensaje para que apaguemos los teléfonos móviles. Empieza la película. Murmullos. Una cortinilla de la productora, otra de la distribuidora. Suena la música, sale el nombre del protagonista, otro más, otro, unos cuantos secundarios de golpe, el nombre del fotógrafo, guionistas, productores, el director y.... THE END. ¿Ya? Pues me ha encantado. La pienso recomendar.

lunes, 16 de abril de 2007

FUM

Fot-li una pipada a la cigarreta. Deixa-la suament al cendrer. Treu el fum amb calma, procura que et surti una O... aparenta seguretat. I ara, alça la mà, assenyala l´objectiu amb l´índex, aixeca bé el polze. Apunta. Dispara. BANG! Problema solucionat. Torna a agafar la cigarreta, fot-li una bona xuclada ... de plaer, de satisfacció . Feina feta... La violència imaginada fa tanta por com la real.

domingo, 8 de abril de 2007

CARTA DE UNA DESCONOCIDA

Un día, un pianista rep la carta d´una dona desconeguda. A la carta, la dona li diu que en el passat van ser amants i que des de llavors l´ha estimat durant tota la seva vida. Ell ni la recorda. Així comença una de les més apassionades, romàntiques i subtils històries d´amor que mai s´han fet al cinema. El responsable del prodigi es el mestre alemany Max Ophüls. Ara que tan desprestigiat està el cinema romàntic, convé fer una ullada a aquesta obra d´art de fa gairebé 60 anys. Que no us faci por l´antiguitat amants secrets, tasteu aquesta joia.