Avi, estic fent un treball sobre la batalla de Nee Pour Mourir, tú hi vas ser, oi?. Es clar. I t´en recordes de la data?. Va fer una pipada a la cigarreta. Crec que era el 42...un dimarts.
Un dimarts? Com saps que era dimarts?
Erem al campament. Dins de la meva tenda fumàvem, escriviem i jugàvem a cartes. Un noi, que escrivia una carta per la seva familia va preguntar: Ei! Avui es dimarts? Sí!!!. I a América també?. Tots rigueren. Un dimarts sempre es un dimarts, aquí, a Wisconsin i a Calcuta!. El Sergent alçà la veu: No rigueu tant burrus. Ara es dimarts, però d´aquí una estona serem a dimecres i a América encara serà dimarts.
Un bocabadat silenci ple de fum va travessar la tenda. Llavors el Sergent va explicar com funcionava el canvi d´horari, la rotació de la terra i tot aixó. La xerrada va morir tot començar. Una bomba va caure al bell mig de la tenda. La meitat dels que hi erem dins vam sortir volant, l´altra meitat, volatilitzada, desintegrada, triturada. Allò va ser el començament de la batalla de Nee Pour Mourir. Molts nois van morir en dimecres, mentre a América encara era dimarts. Per aixó el dimarts sempre es un dia extrany per mi.
Avi, avui som dimarts. Ja ho sé. Mirà el seu rellotge i digué: però a Europa ja es dimecres.
