Si hagués estat un entrenador de futbol, m´hauria comparat la vida amb un partit de futbol. Si hagués estat torero, podria haver dit que la vida es com un toro. Però com era pianista i amb poca imaginació, va comparar la vida amb un teclat.
Digué: “Borrego, la vida es com un teclat, curta, limitada i plena de blancs i negres. Has de tocar totes les tecles, però sempre tindràs una, dues o tres tecles que cada cop que les piques, unes urpes de plaer t´esquincen per dins. Son les tecles que et fan sentir viu. Toca-les una i altre vegada, fins que et facin mal els dits o es trenqui la tecla. Si no ho fas, la vida no tindrà sentit.”
Us juro que com a pianista no era dolent.
jueves, 22 de febrero de 2007
domingo, 18 de febrero de 2007
RES
Al principi no hi havia res. Al final no hi haurà res. Només llum... i jo he vist aquesta llum!!
I la ungla del dit del peu de la noia portadora d´aquesta llum, val més que mil déus junts.
martes, 13 de febrero de 2007
INISFREE NO ES LLOC, ES DESIG
Abans d´afegir-li el cognom Jones, Indiana era el nom del gos d´en George Lucas. James Bond era el nom d´un ornitòleg i la Sigourney Weaver va agafar el seu d´un personatge masculí de El Gran Gatsby. Al cinema res no es el que sembla. A la vida tot es el que sembla. I a internet? Triem un nom i una personalitat. El nick es la balconada que s´avança mig metre a la façana. Mostrem la nostra façana... i a dins, que hi ha?. El que escrius? el que dius? els teus comentaris?. El que trobem dins del blog es real o només una il.lusió?. Una invenció on interpretem aquest personatge que ens agrada i que hem batejat sota un nom fals.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)